viernes, 31 de mayo de 2013

Permagel

En geologia, permagel o permafrost són aquelles capes de sòl, roca o terra que romanen per sota del punt de congelació de l'aigua (0 °C) durant com a mínim dos anys seguits.
El permagel es troba situat entre el pergelisòl, la capa superficial activa que respon a les oscil·lacions del clima, i la roca profunda no gelada, més afectada pel flux geotèrmic que pel clima.
Els sòls es classifiquen com permagel continu (90 a 100% de cobertura de la superfície amb permagel), discontinu (50 a 90%) esporàdic (10 a 50%) isolat (>10%) i sense permagel.


Extensió mundial del permagel

Mapa que mostra l'extensió del permagel al mòn
El permagel es concentra en aquells ambients en que el clima és propici, principalment en zones a gran latitud (permagel polar) i a gran altitud (permagel alpí). Abasta 10'5 milions de km2 (excloent la superfície coberta de gel de Grenlàndia i l'Antàrtida) en zones polars, i es troba també en algunes parets a menor latitud, concentrant-se llavors en zones muntanyoses en altitud, de massíssos com els Alps. Ocupa un 24% dels sòls de l'hemisferi nord.

Localització del permagel 

Es troba extensivament en la zona àrtica de l'hemisferi nord: Alaska, nord del Canadà, centre i nord de la zona perifèrica de Grenlàndia i nord de Rússiai en àrees aïllades del nord de Xina, el Tibet i Mongòlia.

Caracterísitiques del permagel 

En graves i roques hi ha poc gel i hi predomina un permafrost sec. Tanmateix el gel acostuma a presentar-se en el permafrost en proporcions del 80 al 100% per volum en intrusions massives de gel i cristalls de gel. El permafrost està en quasi tota la tundra i penetra al nord de la taigà hi ha un permafrost discontinu en els llocs on les temperatures de l’atmosfera es troben entre els -8’5 als -1 °C. El gruix de la capa glaçada del permafrost depèn de la temperatura mitjana anual, la conductivitat tèrmica del sòl i la roca, la proximitat al mar i la posició topogràfia.
Dins del permagel, en la capa glaçada permanentment i a uns -10 °C, s'ha trobat vida microbiana, especialment cianobacteris.

El permagel i el canvi climàtic 

Hi ha una previsió científica que anuncia que amb l'escalfament global cap l'any 2100 el permagel haurà desaparegut en la major part, restant només un milió de km2 de permagel (al voltant del 10% de l'actual) i que això tindria efectes adversos per l'ecologia i la societat.

Risc ambiental

Risc ambiental

En ciències ambientals es denomina risc ambiental a la possibilitat que es produeixi un dany o catàstrofe en el medi ambient a causa d'un fenomen natural o a una acció humana.
El risc ambiental representa un camp particular dintre del més ampli dels riscos, que poden ser avaluats i previnguts.

Factors generals

La perillositat o risc resulta del producte de dos factors:
  • Probabilitat. La probabilitat pot ser molt baixa, pròxima a 0, o molt alta, pròxima a 1 (una probabilitat 1 significa que el succés es va a produir amb seguretat).
  • Magnitud. La Magnitud del dany derivat d'un fenomen o acció pot ser immensa o despreciable.
Per exemple, la probabilitat d'un impacte per un asteroide de 10 o més quilòmetres de diàmetre és bajísima, però les seves conseqüències previsibles inclouen la destrucció de la civilització i probable extinció de l'espècie humana. En l'extrem oposat la probabilitat d'inundacions en el delta del Ganges és tan elevada que hi ha la pràctica seguretat que es van a produir cada any; no obstant això la població està tan adaptada a aquest tipus de successos que les seves conseqüències són molt limitades si es comparen amb les seves dimensions.
És qüestió fonamental en les anàlisis de risc a causa de qualsevol causa conèixer d'antemano que és impossible aconseguir un risc zero. Així, el mer fet de la vida comporta un cert risc que pot ser avaluat i cuantificado.

Classificació

Vegi's també: Perill natural i Perill artificial
Els riscos poden classificar-se com riscos naturals, deguts als fenòmens naturals, i riscos antropogénicos, deguts a les accions humanes.
  • Riscos Naturals. Exemples són els associats a fenòmens geològics interns, com erupcions volcàniques i terratrèmols, o la caiguda de meteorits. Les inundacions, encara que degudes a causes climàtiques naturals, solen ser riscos depenents de la presència i qualitat d'infraestructures com les preses que regulen el cabal, o les carreteres que actuen com dics, que poden agreujar les seves conseqüències.
  • Riscos antropogénicos. Són produïdes per activitats humanes, encara que les circumstàncies naturals poden condicionar la seva gravetat. Un accident com el Bhopal (el pitjor accident químic ocorregut fins al moment) o el de Chernóbil (el pitjor accident nuclear ocorregut fins a la data) són antropogénicos.
En la terminologia de les Ciències Ambientals s'usa interferència per a referir-se al solapamiento de les activitats i la presència humana amb els fenòmens naturals sense el qual no existirien riscos. De la interferència així entesa depèn també la importància dels riscos. L'activitat econòmica i la residència de la població poden crear situacions de risc o sotmetre a les poblacions a riscos d'origen natural, a l'augmentar la seva exposició. El risc depèn de dos factors: la perillositat i la vulnerabilitat. Es parla de vulnerabilitat per a referir-se a la importància dels efectes esperats, que no depèn només del fenomen o accident temut, sinó de les mesures de prevenció i de protecció. És paradigmática, en aquest sentit, la distinta intensitat dels efectes en humans dels huracans caribeños, quan es comparen les distintes formes de resposta en països com Cuba, Haití i Estats Units.

L'IMPACTE HUMÀ SOBRE EL MEDI

Les persones fa uns 90.000 anys cobrien les seves necessitatsalimentaries collint fruits i caçant. Quant s'acabava l'aliment anavena un altre lloc. Però més endavant va començar la ramaderia,l'agricultura i també van començar a domesticar els animals. Moltmés endavant la comunicació entre els pobles era més necessària perel comerç. Es van construir millors carreteres perquè els carrospassessin més bé. Al cap d'un temps van haver els primers cotxes ifàbriques i el medi va començar a contaminar-se.Encara en alguns llocs del planeta van a tot arreu caminant i no tenencotxes ni fàbriques com alguns països de Àfrica o tribus de SudAmèrica.A l'any 1992 es va celebrar a “RIO JANEIRO” (Brasil) :
LA CONFERENCIA DE LES NACIONS UNIDES SOBRE EL MEDI AMBIENT I DESOMBOLUPAMENT.
Allà es va iniciar un projecte anomenat “Agenda 21” que és una llistade tots els temes importants sobre el medi ambient.


L'impacte de l'agricultura i la ramaderia sobre el medi

 Avui dia la majoria de conreus són grans explotacions agrícoles quetenen un objectiu: produir grans quantitats d'un mateix producte icomercialitzar-lo i aleshores gasten els nutrients del sòl i el animalsque s'alimenten del nutrients i minerals del terra tenen que menjaraltres coses com per exemple els cultius de conreu.Després el pagès tira insecticida i l'insecticida s'escampa per totarreu fins arribar al mar i allà contamina tot el mar i mata a tots alsanimals que bevien aigua del riu/mar i també els que s'alimentavendels conreus.Ara ja no s'utilitzen ases ni cavalls ara utilitzen maquines quecontaminen

Impacte sobre el medi

Per impacte ambiental s’entén l’efecte que produeix una determinada acció humana sobre el medi ambient en els seus diversos aspectes. Les accions humanes, motivades por la consecució de diverses finalitats, provoquen efectes col·laterals sobre el medi natural o social. Mentre els efectes perseguits solen ser positius, els efectes secundaris poden ser positius o, el que és més el cas, negatius.
El terme impacte ambiental s’utilitza en dos camps diferenciats, tot i que relacionats entre sí: l’àmbit científico-tècnic i el jurídico-administratiu. El primer ha donat lloc al desenvolupament de metodologies per a la identificació i la valoració dels impactes ambientals, compreses en el procés que es coneix com Avaluació d’Impacte Ambiental (AIA); el segon ha produït tota una sèrie de normes i lleis que obliguen a la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) i ofereixen l’oportunitat que un determinat projecte pugui ser modificat o rebutjat degut a les seves conseqüències ambientals. Aquest rebuig o modificació es produeix al llarg del procediment administratiu de l’avaluació d’impacte. Gràcies a les avaluacions d’impacte, s’estudien i prediuen algunes de les conseqüències ambientals que ocasiona una determinada acció, de manera a poder evitar-les, atenuar-les o compensar-les. L' Estudi d’Impacte Ambiental (EIA) constitueix el document bàsic pel procés d’Avaluació d’Impacte Ambiental.

viernes, 3 de mayo de 2013

Desertificació i les seves causes

Desertificació


La desertificació és el procés de formació de deserts induït per l'activitat humana, molt freqüentment es confon amb la desertització que és el proces de formació de deserts de forma natural (sense intervenció humana). Lamprey (1975) va elaborar una teoria sobre l'avanç del desert. La desertificació és un problema medioambiental i un problema de desenvolupament econòmic. Segons la definició de l'Agenda 21 de la convenció de les Nacions Unides en el seu capítol 12: "El terme desertificació designa la degradació de les terres en les zones àrides, semi-àrides i subhumides seques per l'acció de diferents factors, entre els quals les variacions climàtiques i les activitats humanes".

Causes de la desertificació

L'activitat humana que porta a la formació de deserts va començar al període Holocè i ha continuat fins a l'actualitat. Les principals causes de desertificació són el sobrepasturatge el cultiu no sostenible, increment de la freqüència dels incendis (lligat a obtenir pastures o a la tècnica de conreu de sembrar sobre la cendra), sobreexplotació dels aqüífers, deforestació, salinització del sòls i canvi climàtic global.

Les zones de transició entre el desert pròpiament dit i les zones més humides poden ser molt fràgils i propenses a la desertificació com passa en el Sahel africà entre la zona de pluges tropicals i el Sàhara. Després de la pluja les zones amb vegetació són més fresques que les dels voltants sense vegetació.
La ramaderia compacta el sòl amb les seves potes i hi incrementa el material fi tot reduint la taxa de percolació de l'aigua tal cosa fa incrementar l'erosió promoguda pel vent i l'aigua. Pasturar i collir fusta com a combustible també afavoreix l'erosió i de la mateixa manera passar del nomadisme al sedentarisme pot no ser la solució.
Les dunes es mouen de diferents maneres gràcies als vents i poden causar tempestes de sorra.
La secada és un factor que contribueix a la desertificació però no en són el factor principal si es té en compte que la vegetació tendeix a recuperar-se de forma natural després d'un període sec quan les pluges tornen a ser adequades.

Desforestació i les seves conseqüències

 Desforestació



La desforestació és el procés de desaparició dels boscos i masses forestals, fonamentalment causada per l'activitat humana. Està directament causada per l'acció de l'home sobre la natura, principalment com a conseqüència de les tales realitzades per la indústria fustera, així com per a l'obtenció de sòl per a cultius agrícoles.
En els països més desenvolupats es produeixen altres agressions, com la pluja àcida, que comprometen la supervivència dels boscos, situació que es vol controlar mitjançant la exigència de requisits de qualitat pels combustibles, com la limitació del contingut de sofre.
En els països menys desenvolupats les masses boscoses es redueixen any rere any, mentre que en els països industrialitzats s'estan recuperant gràcies a les pressions socials, reconvertint-se els boscos en atractius turístics i llocs d'esbarjo.
Mentre que la tala d'arbres de la selva tropical atreu cada vegada més l'atenció, els boscos secs tropicals s'estan perdent en una taxa substancialment major, sobretot com a resultat de les tècniques emprades de tala i crema per a ser reemplaçades per cultius. La pèrdua de la biodiversitat es correlaciona generalment amb la tala d'arbres.

Conseqüències de la desforestació

Una de les conseqüències importants de la desforestació, fonamentalment provocada per la creació de nous espais agrícoles, és que moltes vegades es realitzen en llocs que són fonamentals pel desenvolupament d'algunes espècies en perill d'extinció, o úniques d'aquest lloc i, moltes vegades, els mateixos boscos on es tala són una important font hídrica.
Una altra conseqüència de la desforestació és la desaparició d'embornals de diòxid de carboni reduint-se la capacitat del medi d'absorbir les enormes quantitats d'aquest gas que ocasiona l'efecte hivernacle, i accentuant el problema de l'escalfament global.
Com a mitjà de contenció, diversos organismes internacionals proposen la reforestació, mesura parcialment acceptada pels moviments ecologistes, en entendre aquests que en la repoblació s'ha de considerar no únicament l'eliminació del diòxid de carboni sinó, a més a més, la biodiversitat de la zona a repoblar.
Al produir la tala o crema desapareix l'efecte esponja que produeixen els mateixos, els rius van alternant els seus règims i això perjudica a l'home que els utilitza pel reg, energia i abastament d'aigua potable a les ciutats, afavoreix el rentat dels sòls durant les precipitacions, els sediments que arrossega van a parar als rius i escurcen la vida de les obres; per exemple, quan es dipositen al embassaments hidroelèctrics. A més a més, reomplen els pantans i els rius, fet que afavoreix el seu desbordament ocasionant greus inundacions.
Es modifica el clima del lloc; a la resta de la selva o bosc li queda menys capacitat per a retenir la humitat, fet que provoca un clima menys humit que perjudica els cultius pels quals foren talats els arbres.

El reciclatge de paper

 El reciclatge


El reciclatge del paper és el procés de recuperació de paper ja utilitzat per transformar-lo en nous productes de paper. Existeixen tres categories de paper que poden utilitzar com matèria primera per a paper reciclat: mòlt, deixalles de pre-consum i rebuig de post-consum. El paper mòlt són retalls i trossos provinents de la manufactura del paper, i es reciclen internament en una fàbrica de paper. Les deixalles pre-consum són materials que ja han passat per la fàbrica de paper, i que han estat rebutjats abans d'estar preparats per al consum. Les deixalles postconsum són materials de paper ja utilitzats que el consumidor rebutja, com ara velles revistes o periòdics, material d'oficina, guies telefòniques, etc. El paper que es considera adequat per al reciclatge és anomenat "rebuig de paper"