Riscs ambientals

• Paràmetres de vulnerabilitat: la capacitat dels riscos d'afectar o no a grans col·lectius.
• Paràmetres temporals: si els efectes dels riscos són o no immediats.
• Paràmetres socioeconòmics i mediambientals: origen dels riscos.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Paràmetre de vulnerabilitat

Classificació dels riscos d'acord a la possibilitat d'afectar o no a grans col·lectius. Aquesta classificació separa aquells que poden afectar a grans col·lectivitats dels que no.

• Riscos col·lectius: tot i que evidentment no existeix una divisió clara entre ells s’observa que hi ha riscos que en materialitzar-se afecten o poden afectar a moltes persones al mateix temps. Aquests riscos són els col·lectius o riscos greus que, d'altra banda, són els propis de l'àmbit de protecció civil. Un aspecte diferencial d'aquest tipus de riscos és la no voluntarietat en l'assumpció del risc, és a dir, l'element vulnerable afectat actua com a element passiu en gairebé tots els casos. Exemples d’aquests riscos col·lectius són les inundacions, els terratrèmols, les emergències de tipus químic en indústries, etc.
• Riscos no col·lectius: riscos que la seva materialització mai suposarà una afectació a un conjunt important de persones i normalment es limita a una única persona o un nombre molt limitat. L'element vulnerable o aquell que pateix els efectes del risc té un paper actiu ja que hi ha una voluntarietat en l'assumpció del risc (el cotxe es condueix tot i sabent que hi ha un risc d'accident).

Paràmetre temporal

Aquesta classificació diferencia aquells riscos col·lectius que generen efectes immediats d'aquells que els generen a mig o llarg termini.

• Riscos episòdics o puntuals: les situacions de risc episòdiques es caracteritzen pels seus efectes immediats. Són exemples els sismes, incendis forestals, fuites químiques, i d'altres. Requereixen una resposta immediata per minimitzar les seves conseqüències.
• Riscos a mig i llarg termini: en contraposició als anteriors existeixen les situacions a més llarg termini. Habitualment es tracta de fenòmens de caràcter mediambiental i, especialment, de contaminació o de canvi ambiental o climàtic. La seva particularitat és que no es requereix una resposta immediata perquè els efectes no són immediats sinó a mig o llarg termini. Aquests riscos es poden produir no només a escala local sinó també regional i planetària.

Paràmetres socioeconòmics i mediambientals

L'origen dels riscos considerats col·lectius i episòdics, és a dir, el medi en què s'inicien i les causes que els generen, són diversos i determinen els tipus de risc següents:

• Riscos amb origen a l’entorn natural o riscos naturals: dins d’aquesta categoria es troben aquells riscos en què l’agent causant del perill és el medi natural. En funció del vector ambiental o de l'esfera del medi natural que causa el perill, trobem els subtipus de riscos naturals següents:
  • Riscos geofísics:  Són els de la geosfera i atmosfera:
    • Riscos climàtics i meteorològics.
    • Riscos geològics i geomorfològics.
    • Riscos amb origen a l'espai exterior
  • Riscos biològics: els de la biosfera:
    
    • Origen a la fauna.
    • Origen a la flora.

• Riscos de societat: es tracta de situacions de risc en la qual l'agent principal de la qual es desenvolupa en les diferents estructures del desenvolupament social de l'ésser humà fora de l'entorn natural. Els riscos de societat serien aquells que sorgirien del fet que les persones s’agrupin i visquin en societat. Distingirem diferents subtipus (tecnològics, antròpics, edificacions i transport).
  • Riscos tecnològics: aquells que deriven de la pròpia activitat tecnològica. La situació de risc es generada per de la tecnologia desenvolupada per l'ésser humà:
    • Risc en establiments industrials
    • Risc nuclear i radiològic.
    • Risc en el transport de substàncies perilloses
    • Risc a les instal·lacions i establiments d’explosius i pirotècnica.
    • Risc per avaries i accidents en els embassaments.
    • Risc per dependència de les infraestructures i dels serveis bàsics.
    • Risc per caiguda de satèl·lits artificials.
  • Riscos antròpics: Estan associats al comportament de les persones, és a dir, es tracta d’una situació de risc l'agent principal de la qual és l'ésser humà. Els podem identificar amb els riscos concrets següents:
    • Allaus humanes.
    • Aldarulls i vandalisme.
    • Sabotatges.
    • Dany col·lectiu (atemptats o similars).

Impacte sobre el medi.

Medi Ambient (Estocolm, 1972): Conjunt de components físics, químics, biológics i socials capaços de causar canvis, directa o indirectament, a curt o llarg termini sobre els éssers vius i les activitats humanes.

Introducció als conflictes ambientals

L'ús que l'espècie humana fa dels recursos naturals no és proporcional ni al número d'individus ni a les seves necesitats metabóliques. En realitat la humanitat fa servir molts més recursos dels que li calen per subsistir, degut a:

• Creació i fabricació d'eines: Explotació i modificació de l'entorn. Necessiten energia (e. exosomàtica, externa) i utilitzen combustibles fóssils (biomassa generada en el passat) que en cremarse generen residus contaminants que poden afectar el clima del planeta.
• Agricultura i ramaderia: És d'on s'obté la major part dels aliments per viure, utilitzen gran quantitat d'energia. La humanitat gasta, per terme mitjà, de 10 a 12 vegades més energia exosomàtica que la que li cal realment per viure (e. endosomàtica)

1er mòn 25% població mundial 75% E. exosomàtica

3er mòn 75% població mundial 25% E. exosomàtica

Això produeix un notable impacte sobre el medi. L'impacte pot ser local, regional o global. Aquest impacte porta a uns determinats riscos que s'haurien de valorar i que l'ésser humà els hauria d'assumir abans d'explotar qualsevol recurs. Per solucionar aquest problema fa uns anys es van crear unes comisions de “gestió ambiental”, que s'encarreguen d'una planificació acurada de recursos i de investigació i desenvolupament de noves energies no-contaminants.

La ciència i la recerca de models

L'objectiu és la recerca de models teórics que ens permetin comprendre millor el funcionament dels fenòmens naturals.

Un model és una representació simplificada de la realitat que ens permet formular mitjançant equacions i lleis en llenguatge simbólic i lógic. Perque un model sigui vàlid s'ha de comparar, sempre que es pugui, els resultats obtinguts amb la realitat, mai podem substituir-ho, ni mai un model té sentit fora de l'entorn en que va ser formulat.

Teoria general dels sistemes

Un sistema és un conjunt d'elements organitzats que interaccionen entre ells segons unes lleis o paràmetres i que contribueixen a la realització d'una tasca. L'objectiu de l'estudi dels sistemes és observar les relacions que hi ha entre les diferents parts d'aquest sistema, analitzar-les i interpretar-les utilitzant models explicatius. Segons el tipus de relació que hi hagi entre el sistema i l'entorn, diferenciarem:

• Sistemes oberts: Els seus components intercanvien matèria i energia amb l'entorn, per tant el seu comportament no es pot autorregular desde dins del sistema.
• Sistemes tancats: Els seus components no intercanvien ni matèria ni energia amb l'entorn. Per tant el seu comportament no està sotmés a cap mena d'influència provinent de l'exterior, segons això: no coneixem cap sistema tancat. (Una altra definició: Un sistema tancat és aquell en el quan no hi ha intercanvi de matèria però sí que hi ha intercanvi d'energia amb l'exterior).

Tots els sistemes oberts tenen unes característiques comunes. Quan analitzem sistemes oberts hem de tenir en compte: l'entorn i quines influències s'exerceixen mútuament. Com que l'objectiu d'estudi dels sistemes és el de formular models explicatius del seu funcionament ens podem trobar en dues situacions bàsiques:

• Es coneix l'estructura del sistema i l'objectiu és descriure el comportament dels seus components. (Ex. Un riu).
• Es desconeix l'estructura dels sistemes i cal descobrirla a partir del seu comportament, d'unes entrades i sortides que son el resultat de processos que s'han produït en el seu interior. (Ex. Estructura interna de la Terra)

Qualsevol sistema es pot dividir en subsistemes per poder-ho observar millor: El sistema Terra el dividim en: Atmosfera, Geosfera, Hidrosfera, Pedosfera.

Hi ha diferents relacions entre els elements variables d'un sistema:

• Relacions positives: + aliment >> + biomassa
• Relacions negatives: + predadors >> - preses

Retroalimentació positiva: entre variable que creixen o decreixen en forma espiral. Si no s'esgota o s'anul·la una de les variables el procés pot no tenir límit.

+ eines + aliments + població

+

Retroalimentació negativa: entre variable de manera que el fet que una crexi implica que disminueixi l'altre i a la inversa.

+ aliment + població + recursos

-

Àrees d'estudi del medi ambient

Recursos: són tots aquells bens del medi ambient que els humans utilitzen per satisfer les seves necessitats i per afavorir el seu desenvolupament. Desde el punt de vista socio-econòmic un recurs és un element del medi natural útil per l'èsser humà i escàs.

Segons el temps que necessiten els recursos per formar-se o regenerar-se els podem dividir en:

• Recursos renovables: que són aquells que tenen un periode baix de formacuió i que el temps de regeneració és similar al del seu ús (energia eòlica, energia solar...).
• Recursos no renovables: que són aquells que necessiten un gran periode de temps per formar-se o regenerar-se, molt més llarg que la vida humana (combustibles fóssils, fusta...).

Segons la seva utilitat podem dividir els recursos en:

• Productes energètics: substàncies succeptibles de produïr treball.
• Matèries primeres: s'extreuen directament per fer-se servir en els processos de producció.

Impacte: definim impacte com la degradació del medi en general o de qualsevol dels seus components en particular. Quan això fa referència al medi es coneix com impacte ambiental, i es traduiex com el conjunt d'efectes adversos o beneficiosos que qualsevol activitat humana causa al medi (una carretera, urbanització, ports, mines...).

Risc: en un impacte sempre hi ha activitat humana, en un risc no hi ha activitat humana ni direca ni indirectament.

Desde la revolució industrial fins fa aproximadament 30 anys hi havia una completa despreocupació per l'impacte ambiental, però en els darrers anys ham augmentat les pressions socials i dels ecologistes i ha augmentat la preocupació i el respecte pel medi. Cal tenir en compte que no tottes les activitats humanbes tenen el mateix impacte sobre el medi i que a més la consecució d'un mateix objectiu es pot resoldre de maneres diferents i per tant amb impactes ambientals molt diferents. O bé perque els mecanismes són molt diferents o bé perque ho és l'entorn. Per tant es requereix l'estudi ambiental per conèixer el medi, l'indret on es realitzarà l'actuació i els factors ambientals que afectaran la realització del projecte.

En qualsevol estudi ambiental el que es fa és detecció, anàlisi i quantificació d'impactes ambientals. Actualment la llei no permet cap tipus d'activitat humana sense que hi hagi estudi ambiental.

Perillositat, vulnerabilitat i risc

La majoria de fenòmens naturals són repetitius i succeeixen correntment. De vegades, però, la intensitat d'energia alliberada o les incidències que tenen superen els valors normals, llavors reben el qualificatiu de fenòmens catastròfics. Aquests fenòmens catastròfics tenen una gran violència i cicles de repetició molt llargs. Per la qual cosa són considerats inesperats i anòmals. La ocurrència d'una catàstrofe natural és el resultat de la conjunció de múltiples variables, entre elles la perillositat i la vulnerabilitat:

• Perillositat: és la probabilitat d'ocurrència d'un fenòmen determinat en un període de temps determinat i en un espai concret. Aquest concepte está lligat al concepte de periode de retorn que és el temps que ha de transcòrrer perque es torni a produïr un determinat fenòmen a un nivell potencialment catastròfic.
• Vulnerabilitat: representa l'espectativa de pèrdua de vides humanes o danys econòmics, ecològics, ambientals, etc. Depèn bàsicament de dos factors: de la quantitat i del valor dels béns exposats.
• Risc: és la probabilitat que les conseqüències socio-econòmiques d'un procès natural determinat en una zona i uns periodes de temps concrets, superin un determinat límit considerat de normalitat. Per tant el risc serà el resultat de multiplicar perillositat x vulnerabilitat.

Disminuir el risc és actuar sobre la preillositat o sobre la vulnerabilitat. Accions per disminuïr la vulnerabilitat i prevenir el risc, són:

• Predicció: anticipació al aconteixements, prediir on, quan i com.
• Previsió: realització de models de funcionament, màpes de perillositat i mapes de vulnerabilitat.
• Prevenció: mesures per evitar o reduir les situacions de risc: sistemes alarmes, protecció civil...
• Ordenació territorial: adequar l'ús del sòl a les condicions de risc

Permagel

En geologia, permagel o permafrost són aquelles capes de sòl, roca o terra que romanen per sota del punt de congelació de l'aigua (0 °C) durant com a mínim dos anys seguits.
El permagel es troba situat entre el pergelisòl, la capa superficial activa que respon a les oscil·lacions del clima, i la roca profunda no gelada, més afectada pel flux geotèrmic que pel clima.
Els sòls es classifiquen com permagel continu (90 a 100% de cobertura de la superfície amb permagel), discontinu (50 a 90%) esporàdic (10 a 50%) isolat (>10%) i sense permagel.

Extensió mundial del permagel

Mapa que mostra l'extensió del permagel al mòn

El permagel es concentra en aquells ambients en que el clima és propici, principalment en zones a gran latitud (permagel polar) i a gran altitud (permagel alpí). Abasta 10'5 milions de km2 (excloent la superfície coberta de gel de Grenlàndia i l'Antàrtida) en zones polars, i es troba també en algunes parets a menor latitud, concentrant-se llavors en zones muntanyoses en altitud, de massíssos com els Alps. Ocupa un 24% dels sòls de l'hemisferi nord.

Localització del permagel 

Es troba extensivament en la zona àrtica de l'hemisferi nord: Alaska, nord del Canadà, centre i nord de la zona perifèrica de Grenlàndia i nord de Rússiai en àrees aïllades del nord de Xina, el Tibet i Mongòlia.

Caracterísitiques del permagel 

En graves i roques hi ha poc gel i hi predomina un permafrost sec. Tanmateix el gel acostuma a presentar-se en el permafrost en proporcions del 80 al 100% per volum en intrusions massives de gel i cristalls de gel. El permafrost està en quasi tota la tundra i penetra al nord de la taigà hi ha un permafrost discontinu en els llocs on les temperatures de l’atmosfera es troben entre els -8’5 als -1 °C. El gruix de la capa glaçada del permafrost depèn de la temperatura mitjana anual, la conductivitat tèrmica del sòl i la roca, la proximitat al mar i la posició topogràfia.
Dins del permagel, en la capa glaçada permanentment i a uns -10 °C, s'ha trobat vida microbiana, especialment cianobacteris.

El permagel i el canvi climàtic 

Hi ha una previsió científica que anuncia que amb l'escalfament global cap l'any 2100 el permagel haurà desaparegut en la major part, restant només un milió de km2 de permagel (al voltant del 10% de l'actual) i que això tindria efectes adversos per l'ecologia i la societat.

Risc ambiental

En ciències ambientals es denomina risc ambiental a la possibilitat que es produeixi un dany o catàstrofe en el medi ambient a causa d'un fenomen natural o a una acció humana.

El risc ambiental representa un camp particular dintre del més ampli dels riscos, que poden ser avaluats i previnguts.

Factors generals

La perillositat o risc resulta del producte de dos factors:

• Probabilitat. La probabilitat pot ser molt baixa, pròxima a 0, o molt alta, pròxima a 1 (una probabilitat 1 significa que el succés es va a produir amb seguretat).
• Magnitud. La Magnitud del dany derivat d'un fenomen o acció pot ser immensa o despreciable.

Per exemple, la probabilitat d'un impacte per un asteroide de 10 o més quilòmetres de diàmetre és bajísima, però les seves conseqüències previsibles inclouen la destrucció de la civilització i probable extinció de l'espècie humana. En l'extrem oposat la probabilitat d'inundacions en el delta del Ganges és tan elevada que hi ha la pràctica seguretat que es van a produir cada any; no obstant això la població està tan adaptada a aquest tipus de successos que les seves conseqüències són molt limitades si es comparen amb les seves dimensions.
És qüestió fonamental en les anàlisis de risc a causa de qualsevol causa conèixer d'antemano que és impossible aconseguir un risc zero. Així, el mer fet de la vida comporta un cert risc que pot ser avaluat i cuantificado.

Classificació

Vegi's també: Perill natural i Perill artificial

Els riscos poden classificar-se com riscos naturals, deguts als fenòmens naturals, i riscos antropogénicos, deguts a les accions humanes.

• Riscos Naturals. Exemples són els associats a fenòmens geològics interns, com erupcions volcàniques i terratrèmols, o la caiguda de meteorits. Les inundacions, encara que degudes a causes climàtiques naturals, solen ser riscos depenents de la presència i qualitat d'infraestructures com les preses que regulen el cabal, o les carreteres que actuen com dics, que poden agreujar les seves conseqüències.
• Riscos antropogénicos. Són produïdes per activitats humanes, encara que les circumstàncies naturals poden condicionar la seva gravetat. Un accident com el Bhopal (el pitjor accident químic ocorregut fins al moment) o el de Chernóbil (el pitjor accident nuclear ocorregut fins a la data) són antropogénicos.

En la terminologia de les Ciències Ambientals s'usa interferència per a referir-se al solapamiento de les activitats i la presència humana amb els fenòmens naturals sense el qual no existirien riscos. De la interferència així entesa depèn també la importància dels riscos. L'activitat econòmica i la residència de la població poden crear situacions de risc o sotmetre a les poblacions a riscos d'origen natural, a l'augmentar la seva exposició. El risc depèn de dos factors: la perillositat i la vulnerabilitat. Es parla de vulnerabilitat per a referir-se a la importància dels efectes esperats, que no depèn només del fenomen o accident temut, sinó de les mesures de prevenció i de protecció. És paradigmática, en aquest sentit, la distinta intensitat dels efectes en humans dels huracans caribeños, quan es comparen les distintes formes de resposta en països com Cuba, Haití i Estats Units.

L'IMPACTE HUMÀ SOBRE EL MEDI

Les persones fa uns 90.000 anys cobrien les seves necessitatsalimentaries collint fruits i caçant. Quant s'acabava l'aliment anavena un altre lloc. Però més endavant va començar la ramaderia,l'agricultura i també van començar a domesticar els animals. Moltmés endavant la comunicació entre els pobles era més necessària perel comerç. Es van construir millors carreteres perquè els carrospassessin més bé. Al cap d'un temps van haver els primers cotxes ifàbriques i el medi va començar a contaminar-se.Encara en alguns llocs del planeta van a tot arreu caminant i no tenencotxes ni fàbriques com alguns països de Àfrica o tribus de SudAmèrica.A l'any 1992 es va celebrar a “RIO JANEIRO” (Brasil) :

LA CONFERENCIA DE LES NACIONS UNIDES SOBRE EL MEDI AMBIENT I DESOMBOLUPAMENT.

Allà es va iniciar un projecte anomenat “Agenda 21” que és una llistade tots els temes importants sobre el medi ambient.


L'impacte de l'agricultura i la ramaderia sobre el medi

 Avui dia la majoria de conreus són grans explotacions agrícoles quetenen un objectiu: produir grans quantitats d'un mateix producte icomercialitzar-lo i aleshores gasten els nutrients del sòl i el animalsque s'alimenten del nutrients i minerals del terra tenen que menjaraltres coses com per exemple els cultius de conreu.Després el pagès tira insecticida i l'insecticida s'escampa per totarreu fins arribar al mar i allà contamina tot el mar i mata a tots alsanimals que bevien aigua del riu/mar i també els que s'alimentavendels conreus.Ara ja no s'utilitzen ases ni cavalls ara utilitzen maquines quecontaminen

Impacte sobre el medi

Per impacte ambiental s’entén l’efecte que produeix una determinada acció humana sobre el medi ambient en els seus diversos aspectes. Les accions humanes, motivades por la consecució de diverses finalitats, provoquen efectes col·laterals sobre el medi natural o social. Mentre els efectes perseguits solen ser positius, els efectes secundaris poden ser positius o, el que és més el cas, negatius.

El terme impacte ambiental s’utilitza en dos camps diferenciats, tot i que relacionats entre sí: l’àmbit científico-tècnic i el jurídico-administratiu. El primer ha donat lloc al desenvolupament de metodologies per a la identificació i la valoració dels impactes ambientals, compreses en el procés que es coneix com Avaluació d’Impacte Ambiental (AIA); el segon ha produït tota una sèrie de normes i lleis que obliguen a la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) i ofereixen l’oportunitat que un determinat projecte pugui ser modificat o rebutjat degut a les seves conseqüències ambientals. Aquest rebuig o modificació es produeix al llarg del procediment administratiu de l’avaluació d’impacte. Gràcies a les avaluacions d’impacte, s’estudien i prediuen algunes de les conseqüències ambientals que ocasiona una determinada acció, de manera a poder evitar-les, atenuar-les o compensar-les. L' Estudi d’Impacte Ambiental (EIA) constitueix el document bàsic pel procés d’Avaluació d’Impacte Ambiental.

Desertificació i les seves causes

Desertificació


La desertificació és el procés de formació de deserts induït per l'activitat humana, molt freqüentment es confon amb la desertització que és el proces de formació de deserts de forma natural (sense intervenció humana). Lamprey (1975) va elaborar una teoria sobre l'avanç del desert. La desertificació és un problema medioambiental i un problema de desenvolupament econòmic. Segons la definició de l'Agenda 21 de la convenció de les Nacions Unides en el seu capítol 12: "El terme desertificació designa la degradació de les terres en les zones àrides, semi-àrides i subhumides seques per l'acció de diferents factors, entre els quals les variacions climàtiques i les activitats humanes".

Causes de la desertificació

L'activitat humana que porta a la formació de deserts va començar al període Holocè i ha continuat fins a l'actualitat. Les principals causes de desertificació són el sobrepasturatge el cultiu no sostenible, increment de la freqüència dels incendis (lligat a obtenir pastures o a la tècnica de conreu de sembrar sobre la cendra), sobreexplotació dels aqüífers, deforestació, salinització del sòls i canvi climàtic global.

Les zones de transició entre el desert pròpiament dit i les zones més humides poden ser molt fràgils i propenses a la desertificació com passa en el Sahel africà entre la zona de pluges tropicals i el Sàhara. Després de la pluja les zones amb vegetació són més fresques que les dels voltants sense vegetació.
La ramaderia compacta el sòl amb les seves potes i hi incrementa el material fi tot reduint la taxa de percolació de l'aigua tal cosa fa incrementar l'erosió promoguda pel vent i l'aigua. Pasturar i collir fusta com a combustible també afavoreix l'erosió i de la mateixa manera passar del nomadisme al sedentarisme pot no ser la solució.
Les dunes es mouen de diferents maneres gràcies als vents i poden causar tempestes de sorra.
La secada és un factor que contribueix a la desertificació però no en són el factor principal si es té en compte que la vegetació tendeix a recuperar-se de forma natural després d'un període sec quan les pluges tornen a ser adequades.