Riscs ambientals

• Paràmetres de vulnerabilitat: la capacitat dels riscos d'afectar o no a grans col·lectius.
• Paràmetres temporals: si els efectes dels riscos són o no immediats.
• Paràmetres socioeconòmics i mediambientals: origen dels riscos.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Paràmetre de vulnerabilitat

Classificació dels riscos d'acord a la possibilitat d'afectar o no a grans col·lectius. Aquesta classificació separa aquells que poden afectar a grans col·lectivitats dels que no.

• Riscos col·lectius: tot i que evidentment no existeix una divisió clara entre ells s’observa que hi ha riscos que en materialitzar-se afecten o poden afectar a moltes persones al mateix temps. Aquests riscos són els col·lectius o riscos greus que, d'altra banda, són els propis de l'àmbit de protecció civil. Un aspecte diferencial d'aquest tipus de riscos és la no voluntarietat en l'assumpció del risc, és a dir, l'element vulnerable afectat actua com a element passiu en gairebé tots els casos. Exemples d’aquests riscos col·lectius són les inundacions, els terratrèmols, les emergències de tipus químic en indústries, etc.
• Riscos no col·lectius: riscos que la seva materialització mai suposarà una afectació a un conjunt important de persones i normalment es limita a una única persona o un nombre molt limitat. L'element vulnerable o aquell que pateix els efectes del risc té un paper actiu ja que hi ha una voluntarietat en l'assumpció del risc (el cotxe es condueix tot i sabent que hi ha un risc d'accident).

Paràmetre temporal

Aquesta classificació diferencia aquells riscos col·lectius que generen efectes immediats d'aquells que els generen a mig o llarg termini.

• Riscos episòdics o puntuals: les situacions de risc episòdiques es caracteritzen pels seus efectes immediats. Són exemples els sismes, incendis forestals, fuites químiques, i d'altres. Requereixen una resposta immediata per minimitzar les seves conseqüències.
• Riscos a mig i llarg termini: en contraposició als anteriors existeixen les situacions a més llarg termini. Habitualment es tracta de fenòmens de caràcter mediambiental i, especialment, de contaminació o de canvi ambiental o climàtic. La seva particularitat és que no es requereix una resposta immediata perquè els efectes no són immediats sinó a mig o llarg termini. Aquests riscos es poden produir no només a escala local sinó també regional i planetària.

Paràmetres socioeconòmics i mediambientals

L'origen dels riscos considerats col·lectius i episòdics, és a dir, el medi en què s'inicien i les causes que els generen, són diversos i determinen els tipus de risc següents:

• Riscos amb origen a l’entorn natural o riscos naturals: dins d’aquesta categoria es troben aquells riscos en què l’agent causant del perill és el medi natural. En funció del vector ambiental o de l'esfera del medi natural que causa el perill, trobem els subtipus de riscos naturals següents:
  • Riscos geofísics:  Són els de la geosfera i atmosfera:
    • Riscos climàtics i meteorològics.
    • Riscos geològics i geomorfològics.
    • Riscos amb origen a l'espai exterior
  • Riscos biològics: els de la biosfera:
    
    • Origen a la fauna.
    • Origen a la flora.

• Riscos de societat: es tracta de situacions de risc en la qual l'agent principal de la qual es desenvolupa en les diferents estructures del desenvolupament social de l'ésser humà fora de l'entorn natural. Els riscos de societat serien aquells que sorgirien del fet que les persones s’agrupin i visquin en societat. Distingirem diferents subtipus (tecnològics, antròpics, edificacions i transport).
  • Riscos tecnològics: aquells que deriven de la pròpia activitat tecnològica. La situació de risc es generada per de la tecnologia desenvolupada per l'ésser humà:
    • Risc en establiments industrials
    • Risc nuclear i radiològic.
    • Risc en el transport de substàncies perilloses
    • Risc a les instal·lacions i establiments d’explosius i pirotècnica.
    • Risc per avaries i accidents en els embassaments.
    • Risc per dependència de les infraestructures i dels serveis bàsics.
    • Risc per caiguda de satèl·lits artificials.
  • Riscos antròpics: Estan associats al comportament de les persones, és a dir, es tracta d’una situació de risc l'agent principal de la qual és l'ésser humà. Els podem identificar amb els riscos concrets següents:
    • Allaus humanes.
    • Aldarulls i vandalisme.
    • Sabotatges.
    • Dany col·lectiu (atemptats o similars).

Impacte sobre el medi.

Medi Ambient (Estocolm, 1972): Conjunt de components físics, químics, biológics i socials capaços de causar canvis, directa o indirectament, a curt o llarg termini sobre els éssers vius i les activitats humanes.

Introducció als conflictes ambientals

L'ús que l'espècie humana fa dels recursos naturals no és proporcional ni al número d'individus ni a les seves necesitats metabóliques. En realitat la humanitat fa servir molts més recursos dels que li calen per subsistir, degut a:

• Creació i fabricació d'eines: Explotació i modificació de l'entorn. Necessiten energia (e. exosomàtica, externa) i utilitzen combustibles fóssils (biomassa generada en el passat) que en cremarse generen residus contaminants que poden afectar el clima del planeta.
• Agricultura i ramaderia: És d'on s'obté la major part dels aliments per viure, utilitzen gran quantitat d'energia. La humanitat gasta, per terme mitjà, de 10 a 12 vegades més energia exosomàtica que la que li cal realment per viure (e. endosomàtica)

1er mòn 25% població mundial 75% E. exosomàtica

3er mòn 75% població mundial 25% E. exosomàtica

Això produeix un notable impacte sobre el medi. L'impacte pot ser local, regional o global. Aquest impacte porta a uns determinats riscos que s'haurien de valorar i que l'ésser humà els hauria d'assumir abans d'explotar qualsevol recurs. Per solucionar aquest problema fa uns anys es van crear unes comisions de “gestió ambiental”, que s'encarreguen d'una planificació acurada de recursos i de investigació i desenvolupament de noves energies no-contaminants.

La ciència i la recerca de models

L'objectiu és la recerca de models teórics que ens permetin comprendre millor el funcionament dels fenòmens naturals.

Un model és una representació simplificada de la realitat que ens permet formular mitjançant equacions i lleis en llenguatge simbólic i lógic. Perque un model sigui vàlid s'ha de comparar, sempre que es pugui, els resultats obtinguts amb la realitat, mai podem substituir-ho, ni mai un model té sentit fora de l'entorn en que va ser formulat.

Teoria general dels sistemes

Un sistema és un conjunt d'elements organitzats que interaccionen entre ells segons unes lleis o paràmetres i que contribueixen a la realització d'una tasca. L'objectiu de l'estudi dels sistemes és observar les relacions que hi ha entre les diferents parts d'aquest sistema, analitzar-les i interpretar-les utilitzant models explicatius. Segons el tipus de relació que hi hagi entre el sistema i l'entorn, diferenciarem:

• Sistemes oberts: Els seus components intercanvien matèria i energia amb l'entorn, per tant el seu comportament no es pot autorregular desde dins del sistema.
• Sistemes tancats: Els seus components no intercanvien ni matèria ni energia amb l'entorn. Per tant el seu comportament no està sotmés a cap mena d'influència provinent de l'exterior, segons això: no coneixem cap sistema tancat. (Una altra definició: Un sistema tancat és aquell en el quan no hi ha intercanvi de matèria però sí que hi ha intercanvi d'energia amb l'exterior).

Tots els sistemes oberts tenen unes característiques comunes. Quan analitzem sistemes oberts hem de tenir en compte: l'entorn i quines influències s'exerceixen mútuament. Com que l'objectiu d'estudi dels sistemes és el de formular models explicatius del seu funcionament ens podem trobar en dues situacions bàsiques:

• Es coneix l'estructura del sistema i l'objectiu és descriure el comportament dels seus components. (Ex. Un riu).
• Es desconeix l'estructura dels sistemes i cal descobrirla a partir del seu comportament, d'unes entrades i sortides que son el resultat de processos que s'han produït en el seu interior. (Ex. Estructura interna de la Terra)

Qualsevol sistema es pot dividir en subsistemes per poder-ho observar millor: El sistema Terra el dividim en: Atmosfera, Geosfera, Hidrosfera, Pedosfera.

Hi ha diferents relacions entre els elements variables d'un sistema:

• Relacions positives: + aliment >> + biomassa
• Relacions negatives: + predadors >> - preses

Retroalimentació positiva: entre variable que creixen o decreixen en forma espiral. Si no s'esgota o s'anul·la una de les variables el procés pot no tenir límit.

+ eines + aliments + població

+

Retroalimentació negativa: entre variable de manera que el fet que una crexi implica que disminueixi l'altre i a la inversa.

+ aliment + població + recursos

-

Àrees d'estudi del medi ambient

Recursos: són tots aquells bens del medi ambient que els humans utilitzen per satisfer les seves necessitats i per afavorir el seu desenvolupament. Desde el punt de vista socio-econòmic un recurs és un element del medi natural útil per l'èsser humà i escàs.

Segons el temps que necessiten els recursos per formar-se o regenerar-se els podem dividir en:

• Recursos renovables: que són aquells que tenen un periode baix de formacuió i que el temps de regeneració és similar al del seu ús (energia eòlica, energia solar...).
• Recursos no renovables: que són aquells que necessiten un gran periode de temps per formar-se o regenerar-se, molt més llarg que la vida humana (combustibles fóssils, fusta...).

Segons la seva utilitat podem dividir els recursos en:

• Productes energètics: substàncies succeptibles de produïr treball.
• Matèries primeres: s'extreuen directament per fer-se servir en els processos de producció.

Impacte: definim impacte com la degradació del medi en general o de qualsevol dels seus components en particular. Quan això fa referència al medi es coneix com impacte ambiental, i es traduiex com el conjunt d'efectes adversos o beneficiosos que qualsevol activitat humana causa al medi (una carretera, urbanització, ports, mines...).

Risc: en un impacte sempre hi ha activitat humana, en un risc no hi ha activitat humana ni direca ni indirectament.

Desde la revolució industrial fins fa aproximadament 30 anys hi havia una completa despreocupació per l'impacte ambiental, però en els darrers anys ham augmentat les pressions socials i dels ecologistes i ha augmentat la preocupació i el respecte pel medi. Cal tenir en compte que no tottes les activitats humanbes tenen el mateix impacte sobre el medi i que a més la consecució d'un mateix objectiu es pot resoldre de maneres diferents i per tant amb impactes ambientals molt diferents. O bé perque els mecanismes són molt diferents o bé perque ho és l'entorn. Per tant es requereix l'estudi ambiental per conèixer el medi, l'indret on es realitzarà l'actuació i els factors ambientals que afectaran la realització del projecte.

En qualsevol estudi ambiental el que es fa és detecció, anàlisi i quantificació d'impactes ambientals. Actualment la llei no permet cap tipus d'activitat humana sense que hi hagi estudi ambiental.

Perillositat, vulnerabilitat i risc

La majoria de fenòmens naturals són repetitius i succeeixen correntment. De vegades, però, la intensitat d'energia alliberada o les incidències que tenen superen els valors normals, llavors reben el qualificatiu de fenòmens catastròfics. Aquests fenòmens catastròfics tenen una gran violència i cicles de repetició molt llargs. Per la qual cosa són considerats inesperats i anòmals. La ocurrència d'una catàstrofe natural és el resultat de la conjunció de múltiples variables, entre elles la perillositat i la vulnerabilitat:

• Perillositat: és la probabilitat d'ocurrència d'un fenòmen determinat en un període de temps determinat i en un espai concret. Aquest concepte está lligat al concepte de periode de retorn que és el temps que ha de transcòrrer perque es torni a produïr un determinat fenòmen a un nivell potencialment catastròfic.
• Vulnerabilitat: representa l'espectativa de pèrdua de vides humanes o danys econòmics, ecològics, ambientals, etc. Depèn bàsicament de dos factors: de la quantitat i del valor dels béns exposats.
• Risc: és la probabilitat que les conseqüències socio-econòmiques d'un procès natural determinat en una zona i uns periodes de temps concrets, superin un determinat límit considerat de normalitat. Per tant el risc serà el resultat de multiplicar perillositat x vulnerabilitat.

Disminuir el risc és actuar sobre la preillositat o sobre la vulnerabilitat. Accions per disminuïr la vulnerabilitat i prevenir el risc, són:

• Predicció: anticipació al aconteixements, prediir on, quan i com.
• Previsió: realització de models de funcionament, màpes de perillositat i mapes de vulnerabilitat.
• Prevenció: mesures per evitar o reduir les situacions de risc: sistemes alarmes, protecció civil...
• Ordenació territorial: adequar l'ús del sòl a les condicions de risc